VOLS ENTENDRE MILLOR EL QUE SENT UN ESQUIZOFRÈNIC ????

La meva professora de pràctiques de la UNED ens va recomanar aquest vídeo "El uno por ciento, esquizofrenia 2006"que penjo a continuació. està estructurat en diferents parts, però al llarg de tot el vídeo van apareixent els afectats pel trastorn de l'esquizofrènia que expliquen el seu cas, els psiquiatres (bàsicament són psiquiatres i algun psicòleg), els familiars etc.

És molt interessant, ens ensenya el punt de vista dels testimonis que demostren tenir una gran humanitat, són persones que superen en mols casos a aquelles que es consideren "normals", persones que, per la seva situació i per intentar explicar-se a elles mateixes el que els hi passa, han hagut de desenvolupar una capacitat de reflexió i d'humanitat extrema.

El trastorn de l'esquizofrènia es caracteritza per una sèrie de símptomes psicòtics (idees delirants, al·lucinacions , pensaments i llenguatge desorganitzat, comportament extravagant o violent, etc.) i símptomes negatius (aixafament, apatia, moviments més lents, pobres de llenguatge etc.). Es produeix un aïllament social, atacs d'ira, perdua d'interès, etc

La relació que tenen amb el món, amb la societat en general es d'incompresió, sempre se'ls ha considerat "bojos" i "violents". En el vídeo també s'explica que estadísticament els malalts amb esquizofrènia son menys agressius que la població en general.

La situació que viuen les famílies que envolten aquests malalts, i les pors que tenen els mateixos afectats, por a fer mal als altres, a no controlar la situació (en aquest cas seria bo reflexionar i adonar-nos que quan un esquizofrènic pateix un brot psicòtic, el que està sentint en aquell moment es bàsicament por).

Per últim, també no voldria deixar de comentar un altre aspecte que també cal que s'analitzi amb detall, pel que fa al tractament que reben: Per problemes econòmics de la nostra societat ens limitem a donar medicaments a aquests malalts sense moltes vegades rebre una teràpia que encara que més lenta, pot arribar a ajudar-los a reconduir les seves crisis. Es mostra en aquest vídeo la confrontació entre psiquiatres i psicòlegs en el tipus de tractament més idoni per aquestes situacions.

Acabo dient que em sorprèn que davant de fets palpables com son els resultats obtinguts dels diferents tractaments, interessos de tipus econòmic marquin el camí a seguir, encara que se sàpiga que no es el millor pel malalt.