ETS MÉS SOLIDARI A TRAVÉS D'INTERNET QUE A LA VIDA REAL?

Sembla que s'està demostrant que les persones som molt més solidàries a través d'internet. Som molt més desinteressades i quan algun ens demana ajuda (per buscar certa informació, quan et pregunten com fer una cosa o una altra, etc.) no dubtem a donar la nostra ajuda. Això queda contraposat amb la dificultat que té molta gent a ajudar als altres en la vida real, quan ens trobem a algú pel carrer, potser ni ens aturem a ajudar-lo (si està buscant un carrer, o si l'hem d'ajudar a travessar el carrer, etc.)

En aquest bloc ja es va parlar que Internet reforça els llaços socials, però que fa que siguem més solidaris a través d'internet?

Segons diuen els experts existeix una "ètica del hacker" que ha sorgit en les comunitats virtuals. Himanen, en la seva obra "La ética del hacker y el espíritu de la era de la información", comença primer per definir el que vol dir un hacker (normalment es creu que és un delinqüent o pirata informatic) segons ell és aquell que treballa amb passió pel que fa (per exemple poden haver hackers que es dediquen a programar de manera apassionada i creuen que es un deure per ells compartir la informació i el.laborar sofware lliure (exemples : firefox.cat, SomGNU, etc. ). No se'ls ha de confondre amb els crakers, que serien aquells usuaris destructius amb l'objectiu de crear virus i introduir-se en altres sistemes.

Segons Himanen, la ètica hacker és una nova moral que dasafia l'esperit capitalista. L'ética del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat, i consisteix en combinar la passió del treball amb la llibertat. Els diners deixen de ser un valor per si mateixos i el benefici es xifra en fites com el valor social i el lliure accés, la transparència i la franquesa.

Així mateix hi ha un estudi fet per Pau Contreras "Me llamo Kofman" (Identidad hacker: una aproximación antropológica - Gedisa, Barcelona 2004 - ISBN: 84-9784-007-0), on diu que les agrupacions hackers donen lloc a unes configuracions socials en xarxa que es caracteritzen per la seva capacitat de generar coneixament i innovació. Aquestes configuracions en xarxa anomenades "intel.ligències-xarxa" presenten unes propietats socials basades en la "meritocràcia" (forma de govern basat en el mèrit) .

Continua dient que les organitzacions socials dels grups hackers son molt similars a les utilitzades en les societat primitives, amb lideratges no coercitius i sistemes de reputació basats en l'ètica hacker com característiques fonamentals.

Després de tota aquesta explicació, ens podriem aturar un moment i pensar que potser la societat actual en la que vivim està tant deteriorada que seria bo que es fixés en el món d'Internet, per poder agafar exemples de com es pot organitzar una manera de viure molt més "sana".