GRUPS DIFERENTS - QUIN NIVELL D'INTOLERÀNCIA TENS?

Quan es parla dels conflictes entre grups diferents és fa dintre d’un marc de relació a nivell de grup, de totes maneres dintre dels grups estem les persones amb possibilitat de poder tenir una posició pròpia encara que involuntàriament estiguem influenciats pel grup al qual pertanyem. És per això que us proposo que després de llegir tota l’exposició, feu la reflexió d’intentar col·locar-vos a quin nivell d’intolerància us trobeu:

En les societats actuals cada vegada hi ha més grups diferents que interactuen cosa que provoca conflictes de convivència. Aquests conflictes agafen diferents formes de manifestació i la gravetat de les seves conseqüències són factors que preocupen.

S’està intentant trobar la causa inicial del problema, i l’explicació més acceptada situa l’Etnocentrisme en la base de totes les diferents formes de manifestació: Segons el sociòleg Summer, és la pronunciada tendència a considerar el propi grup com el “centre de tot” cosa que comporta una comparació entre grups, que evidentment sempre serà positiu pel propi grup. Aquest es veu com a superior, determina qui en pot ser membre i per tant acceptar-lo i qui no, és a dir pressuposa que hi ha una espècie de “clau de la diferència” que explicaria que la forma d’actuar i comportar-se del propi grup es la correcta.

Segons Abad quan l’etnocentrisme desemboca de forma clara en pràctiques excloents apareix la Xenofòbia com a negativa a conviure amb les persones de l’altre grup. Per mesurar-la s’utilitza un índex de xenofòbia on, en el grau més alt s’hi troben els que eviten el contacte social amb l’altre grup fins i tot negant-los l’accés a llocs de treball, que els fills vagin a centres escolars públics, etc. Es a dir que qüestionen que puguin tenir dret a establir-se en el mateix país.

En un pas més en la dimensió d’intolerància hi ha el Racisme que no es limita a negar la seva participació, sinó que a més a més elabora una estructura ideològica que li serveix per racionalitzar aquesta suposada inferioritat de l’altre grup. És a dir aquesta suposada diferència cultural l’atribueix a característiques biològiques innates i immutables.

El més comú dels conflictes, segons Goffman és l’Estigmatització quan una marca o característica (l’estigma) s’aplica a un grup, aconseguint devaluar la seva identitat social. L’estigma es caracteritza perquè trenca les expectatives del grup estigmatitzat, a més que està connectat a una sèrie d’emocions negatives com el menyspreu, el fàstic, la por etc. Hi ha molts grups estigmatitzats (els alcohòlics, malalts de la Sida, persones de certs grups ètnics, etc.) .

Gràcies a l’estigmatització, el grup que la fa, a través de la comparació eleva la seva autoestima col·lectiva, justifica la seva conducta discriminatòria agressiva o violenta, i a més a més ajuda a crear un marc social amb sentit on resulta lògic que les persones s’hi adhereixin.

Quan l’etnocentrisme, la xenofòbia, el racisme i l’estigmatització conflueixen en la manifestació més extrema del conflicte entre grups, s’arriba a la seva Exclusió social: segons Bierbrauer l’exclusió apareix quan les persones es dediquen a marcar fronteres mentals i socials entre els qui cauen dintre dels seu propi grup i els que no, als quals se’ls hi nega qualsevol dret a participar en la distribució dels recursos.

L’acceptació de l’heterogeneïtat és una condició prèvia inexcusable d’una societat civilitzada: cal reconèixer que els altres tenen el dret a ser diferents i que puguin accedir als bens fonamentals per la seva condició humana independentment de la seva identitat concreta.

Bibliografia : “Psicologia de Grupos- estructura y procesos” Carmen Huici, José Francisco Morales - UNED