ENTREVISTA A LA NEUROPSICÒLOGA MONTSERRAT JUNQUÉ REFERENT AL POST "PETITS PROBLEMES D'APRENENTATGE"

La neuropsicòloga Montserrat Junqué, va manifestar el seu desacord al contingut del post "petits problemes d'aprenentatge". Per això crec que és d'interès aquesta entrevista:

- Davant d'un problema d’aprenentatge no molt considerable, quin consideres que és el moment en el qual els pares s'han de decidir a portar el nen al neuropsicòleg? Davant qualsevol problema d'aprenentatge, sigui greu o no, els pares han de córrer de seguida a mirar què passa, si pot ser abans dels 7 anys millor, perquè les àrees implicades tanquen aviat i llavors no hi ha res a fer.

I evidentment, és un neuropsicòleg que ho ha de determinar, un optometrista pot veure si l'entrada és bona o no, però no pot veure com es registra aquesta entrada dins el cervell, que és el qui la llegeix.

- Com treballa un neuropsicòleg per poder ajudar a un nen en els seus primers problemes d'aprenentatge? En el procés d'aprenentatge de la lectoescriptura intervenen moltes funcions cognitives i diverses àrees cerebrals: percepció, relacions visuoespacials, memòria visual, memòria auditiva, memòria de treball, llenguatge expressiu i comprensiu, planificació, etc.

La neuropsicologia fa un estudi de totes les funcions cerebrals i s'obté un perfil amb les habilitats i dishabilitats específiques. Llavors es fa un tractament basat en l'estimulació o reeducació de les funcions alterades, comptant amb el suport de les funcions normals.

Als 12 anys la majoria de zones cerebrals necessàries per l'aprenentatge de la lectoescriptura ja estan formades i no es poden modificar, per tant s'ha d'actuar abans, de seguida que hi hagi el mínim indici.

- Creus realment que l'exercici visual (millorar la fixació, la ràpidesa, en definitiva aprendre a mirar amb el cervell i no amb els ulls) no pot millorar en cap moment la capacitat lecto-escriptora? Els exercicis perceptius i visuoespacials evidentment que estimulen aquestes funcions, però ningú ha dit que hagin de ser els optometristes els que els indiquin. La majoria d'aquests exercicis els han recomanat durant anys els psicòlegs que es dediquen als trastorns d'aprenentatge quan han detectat alteracions d'aquestes característiques: els ulls no llegeixen és el cervell qui ho fa i l'estudi del funcionament del cervell és feina de la Neuropsicologia.

Per altra banda, l'optometria s'ha posat de moda i segons les meves fonts d'informació hi ha centres que utilitzen sistemes de captació de clients no gaire ètics, principalment en escoles privades. I jo, particularment, m'he trobat amb algun cas de Dislèxia que havia estat tractat amb aquest mètode, evidentment sense cap resultat.

Per més informació podeu consultar la seva pàgina web MonserratJunqué.cat