Web de psicologia on pots fer consultes totalment gratuïtes
i on hi pots trobar informació de tota mena.

26 d’abril 2008

BULÍMIA NERVIOSA

La Montse, està estudiant una carrera universitària, però des de fa 3 anys té problemes amb el menjar. Ella no és que sigui molt prima, però de tant en tant quan menja massa després es provoca el vòmit. Sempre ho ha portat d'amagat, però la seva parella marxarà a viure a un altre lloc, i la por a sentir-se sola ha provocat que aquest problema amb el menjar se li dispari. Ara no sap que fer.

Et sents com la Montse? no ho has dit a ningú, i no saps que fer?

La bulímia nerviosa es caracteritza per la presència de forces episodis en els quals la persona menja grans quantitats de menjar en un període de temps curt (els afartaments).

Durant aquests episodis es té la sensació que no pots controlar la teva conducta, que no pots parar. Aquests episodis van seguits d'un sentiment molt fort d'auto repulsa i culpa, que donen com a resultat la inducció als vòmits, fer servir purgants etc. per tal de contrarestar els efectes dels afartaments.

Una altra forma per contrarestar-los és la restricció alimentària o no menjar, encara que no és tan dràstic com en l'anorèxia nerviosa donat que, encara que hi ha una preocupació per la silueta, el pes és normal segons l'edat i l'altura.

Hi ha 2 tipus de bulímia, la que s'anomena purgativa que s'utilitzen laxants i el vòmit per contrarestar els afartaments, i la bulímia no purgativa en la qual es fan servir altres conductes com fer exercici físic, no menjar, etc.

Cal que sàpigues sobretot que si et passa un cas semblant al de la Montse, hauries de demanar ajuda a un psicòleg. Ell o ella t'ajudarà, com més tardis a intentar arreglar-ho més es costarà després.

Bibliografia: Manual de Terapia de conducta Vol.II autor: Miguel A. Vallejo Pareja

2 comentaris:

Núria ha dit...

És bulímia tenir ganes de menjar-se un paquet de xocolata negre, prima i farcida amb melmelada de taronja? És una temptació.

Carles ha dit...

I a sobre vivim en una societat que agreuja encara més aquests tipus de problemes, en lloc de buscar-hi soluciona reals.