Web de psicologia on pots fer consultes totalment gratuïtes
i on hi pots trobar informació de tota mena.

13 de maig 2008

TDAH DES DEL PUNT DE VISTA DELS PARES


Cas: Quan l’Adrià tenia 6 anys els professors de l’escola van avisar els seus pares. L’aprenentatge de l’Adrià era més lent, amb molt poca capacitat d’atenció i sense poder estar quiet massa estona en el mateix lloc. Els van recomanar que anessin a un especialista.

Després de proves van diagnosticar a l’Adrià un Trastorn per dèficit d'’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’Adrià cada vegada anava a més: no podia estar massa estona escoltant, s’havia d’estar movent contínuament. A més tot el dia s’estaven barallant amb el seus pares, però amb el problema que no anava millorant, sinó més aviat al contrari.

Els seus pares van començar a desmoralitzar-se amb un fort sentiment de culpa La mare va caure en un estat de tal nerviosisme que va provocar que l’Adrià no l’obeís. Va arribar a un punt que la seva mare li va agafar mania.

Aquest, que és un cas real, és una de les situacions en que es poden trobar molts dels pares. Sempre havien pensat que el seu fill estava evolucionant com un altre nen, però de cop (normalment es detecta a partir dels 5, 6 anys d’edat i es caracteritza per la presència de tres símptomes fonamentals: el dèficit d'atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat) comencen a aparèixer els problemes. Davant seu tenen un nen amb el qual, els costa comunicar-s’hi, sembla que el nen no té la maduresa per assimilar el que se li ensenya i se li està dient. Però no es aquest el màxim problema. El problema és la família, els amics, tota la gent que t’envolta que et va dient:

"Quin nen tant mal educat....” “Això amb un parell de bufetades s’arregla....”

És aquest el màxim problema, la pressió que es va fent contínuament als pares, cosa que fa augmentar la seva inseguretat i priva que puguin actuar tranquil·lament amb el seu fill.

Per això, si teniu un fill en aquesta situació no ho vulgueu passar-ho vosaltres sols, poseu-vos en contacte amb altres pares que us ajudaran. (poder ensenyar a com tractar el vostre fill de la millor manera, us poden proposar com organitzar els caps de setmana perquè no siguin tant estressants pel nen i per vosaltres, etc.). Segur que amb unes bones pautes podreu afrontar la situació molt millor (consulteu Tanv)

Bibliografia: "Manual de terapia de conducta en la infancia"

1 comentari:

Núria ha dit...

Penso que en un infant en edat escolar és molt important el paper dels pares i el coneixement del fill, però també hi influeix el tipus d'ensenyament que fa l'escola i la sensibilitat dels educadors. Un infant d'aquestes característiques no es pot passar tres hores assegut fent una fitxa, però pot funcionar molt bé en una aula que funcioni per racons.