TICS AMB LA CARA

Cas :
La Carlota està preocupada perquè a l'escola es riuen d'ella. Està constantment fent "ganyotes" amb la cara, arruga el nas, torça la boca, allarga el coll i a més a més fa grinyolar (rechinar) les dents contínuament.

Quan estant a la classe a cada moment la professora ha de parar perquè la Carlota està fent aquests sorolls, i ha arribat a un punt que els seus companys es queixen d'ella.
La professora ha parlat amb els pares i per fin han decidir posar-hi remei.

Possible solució :
Si quan estàs llegint això et sents identificat/ada, vull que sàpigues que això també es pot solucionar, el que primer hauries de fer és anar a un psicòleg perquè avalués i determinés el tipus de trastorn per tics que tinguis. Pot ser que exactament no et passi el mateix que la Carlota (potser et menges les ungles de forma incontrolada, potser fas passes en darrera? o saltes? o gesticules amb les mans?, o potser repeteixes l'últim so de la paraula que acabes de sentir? o dius una frase "obscena"? etc. etc.). Un cop el professional haurà classificat el que et passa et posarà en tractament que l'adaptarà a les teves necessitats.

Si de moment vols fer-ho tu sol/a, pots intentar començar primer has de apuntar-te les vegades que fas el tic, els cops que el fas cada dia. De vegades és difícil adonar-te'n tu sol de cada cop que ho fas (estaria be que algú de casa teva, o un amic, t'ajudés a fer-te'n adonar al moment de fer-ho).

També és bo que apuntis els avantatges i els inconvenients de voler resoldre això (per exemple un dels avantatges seria que la classe no hauria d'estar parant cada vegada que tu fas els sorolls. Com a inconvenient podria ser que el fet de deixar de fer-ho et representarà un esforç, etc)

Un cop ja t'has acostumat a apuntar cada vegada que ho fas, hauràs ara d'apuntar en quins moments ho fas (potser a la classe més que al carrer?), abans de quan ho fas més vegades (quan la professora pregunta?) i com ho fas (quin tic concret fas en cada moment).

Ara seria el moment de buscar algun moviment que sigui completament oposat al que normalment fas (en cas que estiguis a punt d'arrugar el nas pots baixar una mica el llavi superior i pressionar els llavis, si el que et passa es aquell moment es que tens ganes de fer grinyolar les dents, procura respirar lentament i regularment per la boca, relaxar la mandíbula i separar les dents superiors de les inferiors. Si el que et passa en aquest moment és que vas a fer una ganyota amb la boca, procura tancar la mandíbula mentre pressiones els llavis, etc.).
A més a més, es molt bo que ho expliquis a casa teva, als amics etc. així ells t'aniran animant cada vegada que facis una millora.

Segur que si vas amb un psicòleg ell t'ajudarà millor que el que t'he exposat aquí que és massa general. De totes maneres si encara no vols fer aquest pas, espero que això t'ajudi una mica

Explicació :
El que li passa a la Carlota en primer lloc s'hauria d'avaluar de forma multimodal i a més a més individualitzadament per poder arribar a un diagnòstic correcte. Les tècniques d'avaluació es basen fonamentalment amb l'entrevista, auto-registres, l'observació sistemàtica de la conducta. S'utilitzaran escales d'avaluació.

Els tractaments més efectius son els conductuals, el procediment d'inversió de l'hàbit. Pel que fa las tractaments farmacològics encara actualment no existeix un tractament farmacològic anti-tic ideal.

Les fases del Tractament seria : entrenament en consciència i motivació pel canvi. Aprenentatge i pràctica de la resposta competitiva i altres conductes incompatibles. Tota això amb l'ajut social i l'exposició de la milloria.