Web de psicologia on pots fer consultes totalment gratuïtes
i on hi pots trobar informació de tota mena.

11 de juliol 2007

ET SEMBLA QUE MENGES SENSE CONTROL ????

Cas:
La Laura es una noia d'uns 22 anys, estudiant i de sempre ha tingut problemes en el control del menjar, quan està mirant la televisió sempre ha d'estar "picant" alguna cosa, i ara últimament se n'ha adonat que mentre estudia no para de menjar.

El problema és que li sembla que està agafant més quilos de compte i a més a més es troba malament de tant menjar. Ho vol controlar però no pot.

Possible solució:
Et sents com la Laura??? Potser estàs anant tot el dia a la nevera a menjar ??? No pots deixar de menjar dolços, per exemple ???? O xocolata ??? Doncs, va, et proposaré una manera d'intentar controlar-ho.

Primer - T'has de convèncer que realment aquesta manera de menjar es un risc per la teva salut. Has de mirar la teva dieta actual de què consta (quantitat, qualitat, varietat, etc ), cada quan menges (número de vegades...) com menges (si mastegues molt o poc, si gaudeixes menjant...) si tens gana, si pots accedir fàcilment als aliments, etc. tot això ho has d'anar apuntant, així un cop ho consultis t'adonaràs que la teva manera de menjar no es del tot l'adequada (si vas a un especialista, ell té més mitjans per ajudar-te a auto-avaluar-te). També hi ha uns qüestionaris per avaluar aquesta manera de menjar incorrecte on se't pregunta per exemple si menges peix, llegums, si acostumes a picar moltes llaminadures etc., però la millor manera és auto-observant-te tu mateixa, per exemple durant uns 15 dies.

Pots fer-te una taula on hi consti el tipus de menjar, el temps invertit, si tenies molta o poca gana (pot fer-ho en una escala de 1 al 10) etc. (la taula la pots fer com tu vulguis, apuntant el que et sembli).

Quan tinguis feta aquesta taula amb els teus hàbits llavors agafa un full i apunta els beneficis que aconseguiràs si aconsegueixes controlar els teus hàbits amb el menjar, i en una altra columna apunta els desavantatges, a curt i a llarg termini.

Tot això tant llarg i que sembla tan complicat només ho hem fet perquè te n'adonis dels teus hàbits, de si són incorrectes, i que et convencis que has de canviar-los.

Segon - Ara marca't un objectiu, però que sigui real, no et passis, vull dir que no diguis, per exemple no menjaré mai més xocolata, si no que posa't uns objectius que puguis complir. La qüestió està en que tinguis un objectiu final, però que no l'aconseguiràs immediatament, i uns objectius petits que aniràs aconseguint de mica en mica: per exemple com a objectiu senzill pots posar-te menjar cada dia fruita i verdura, o obligar-te a sopar amb la teva família, tots junts parlant i comentant coses.

Aquí t'he posat petits exemples, però tu has de pensar quines coses pots posar com a objectius, i començar per les més senzilles per tu, i després anar fent les següents, vull dir que si per exemple a tu et costa molt deixar de menjar entre hores, doncs de moment no vulguis lluitar contra això directament, primer agafa un altra objectiu que tampoc no facis be (per exemple menjar verdura i fruita, o esmorzar cada matí abans de sortir de casa...) i després de mica en mica ja intentaràs aconseguir el que sigui més complicat.

I ara centrant-nos amb la Laura quan estudia, per evitar que mengi tota l'estona, haurem d'eliminar de la taula qualsevol cosa de menjar (xiclets, galetes, refrescs, etc..). Podrà entrenar-se a no menjar mentre estudia. Quan hagi aconseguir el seu petit objectiu (se l'haurà marcat abans, per exemple estudiar una lliçó) llavors es podrà aixecar i anar a beure o menjar alguna cosa, però a la zona de menjar, mai a la taula d'estudiar.

Explicació :
S'ha enfocat aquí el que s'anomena trastorn alimentari compulsiu (TAC), el programa consisteix en 3 fases, una primera de motivació i anàlisi (la persona se n'ha d'adonar que ha de modificar la conducta) la segona fase d'adquisició d'habilitats i recursos necessaris per poder fer front al canvi, i la tercer de consolidar els canvis aconseguits.

Per tant el que fem primer de tot és anar modificant les conductes alimentàries que fan incorrectes, però no s'ha de voler fer-ho tot bé, des d'un bon principi. tenim temps i podem anar fent.

1 comentari:

Tondo Rotondo ha dit...

Quanta raó en lo que expliques...