TENS UN AVI AMB DEMÈNCIA A CASA ???

Cas :

La Magda ja fa temps que veu a la seva mare que està perdent la memòria. Últimament però, ja no la pot deixar sola, està molt desorientada, a més a més sempre està buscant coses per la casa, comença a no controlar les seves necessitats, te variacions d’estats d’ànim, i hi ha vegades que ja no la reconeix, etc.

Van anar a un neuròleg, li van fer unes proves i van veure que començava a tenir demència.

Possible solució :

Primer de tot comentar-te que si et trobes com la Magda, et preparis be, sobretot es molt bo que estiguis en contacte amb altre gent que també estigui amb el mateix problema (hi ha centres, associacions que ajuden als familiars, i a més a més els guien per poder afrontar el dia a dia).

Li han de fer una avaluació per saber el grau de deteriorament que té, saber si es una demència de tipus Alzheimer, de tipus vascular, o d’un altre tipus (els professionals tenen eines per l’avaluació). Un cop feta, el professional ja et donarà els medicaments que calguin.

De totes maneres, aquí t’explicaré algunes “cosetes” que et poden ajudar tant a tu com al teu familiar :

Un dels desordres més comuns en la demència, es l’anada amunt i avall del pacient (moltes vegades, per evitar-ho es donen calmants, però això pot provocar més caigudes, més agitació o agressivitat etc.), per això el que millor resultat dona es que preparis la casa, dintre del que es pugui, per poder destinar una zona (per exemple menjador, passadís i una habitació) de manera que tranquil·lament pugui aixecar-se, anar pel passadís fins a l’habitació i tornar tantes vegada com vulgui ell/a.

No has d’intentar evitar que s’aixequi, deixa’l/a que faci, sempre controlant que per allà on passi, estigui tot preparat perquè no es pugui fer mal. Es una necessitat que tenen, per tant prepara-li la ruta.

Un dels altres desordres que apareixen es la incontinència. Pot ser que al teu familiar ja li passi, o potser que encara no. La qüestió es que moltes vegades això es provocat per la seva dificultat a expressar-se per dir que ha d’anar al lavabo, o per la dificultat de treure’s la roba, perquè es tornen més lents, o per la medicació etc. Has de mirar que es el que li provoca, i mirar si això es pot evitar. Però una cosa que va molt be, es fer-lo participar de la responsabilitat de la neteja (no com un càstig). El bany també estaria be si el podeu preparar perquè es pugui agafar quan va al WC, etc. Etc. I el que es molt bo es establir un horari.

Juntament també pots treballar amb ell/a una estoneta al dia presentar-li informació actualitzada (per exemple, el dia que estem, l’estació de l’any, etc.) repassar el nom d’algun dels familiar, etc.

Li pots fer també una mica de estimulació, massatges (segur que t’ho agrairà molt), mobilitat (amb música, com un joc, amb ritmes etc.), podeu fer manualitats etc.

Una altra estona del dia pot fer-li recordar coses de la seva vida passada, així l’obligues a expressar-se i a recordar.

De totes maneres el que segur que estàs pensant que es que tot això que et comento està molt be, però que el teu familiar no es deixa ajudar. Potser veus que a tu, justament, la persona que estàs més pendent d’ell/a, t’ha agafat una mica de mania???? Doncs, si, justament a la persona que té més propera es a la que normalment li agafa més mania, per tant carregat de molta paciència, i si creus que alguna d’aquestes coses no li pots fer tu mateix, intenta que algun familiar que normalment vingui a veure’l li faci treballar algun d’aquests aspectes. (si ve un germà sempre poden recordar coses de quan eren petits, per exemple. Si ve un net sempre pot portar una joguina que es munti i que l’avi l’ajudi a muntar-la (encara que en realitat serà el net que ajudarà a l’avi, etc. Etc.).

No cal dir que hi ha centres on estan especialitzats a fer treballar aquests aspectes, o professionals que et poden venir a casa i ajuden a millorar la psicomotricitat del malalt.

Explicació :

Pel tractament de la demència s’utilitzen 2 tipus d’estratègia: un tractament específic dels comportaments anomenats secundaris y un tractament general o de psico-estimulació.

Els tractament específics es centren amb el que hem comentat de les anades i vingudes que tenen aquest tipus de malalt, de la incontinència, i d’altres comportaments alterats (exhibicionisme, masturbació pública etc.).

Els tractament generals més utilitzats son la Teràpia d’orientació a la realitat, els programes de psicoestimulació, i la Teràpia de reminiscència.