ELS TEUS FILLS SÍ,.... PERÒ, I TU ?????

Cas :
La Clara es una dona casada, té dos fills de 3 i 6 anys i està encantada fent de mare. Tot el dia està amb els nens, tant, que s’ha oblidat de la seva pròpia vida.

Fins ara no hi havia hagut cap problema, ella era feliç i evidentment els nens també. Aquest estiu però la Clara s’ha trobat una mica buida ha vist que cada vegada els seus fills son més independents i a ella li queden moltes hores mortes (quan estan al parc, quan estan a la platja, etc.)

Ha parlat d’això amb alguna amiga seva, però com que encara tenen els nens petits no la poden entendre. No sap que fer.

Possible solució :
Això va per totes les mares que es pensen que dedicant la seva vida als fills ja en tenen prou per omplir la seva.

En primer lloc s’ha d’intentar recordar que aquests fills que quan son petits necessiten del vostre ajut, un cop arriben a una edat ja no els cal. Per tant el que es bo es que de mica en mica els aneu preparant perquè s’acostumin a no tenir-vos disponibles per tot.

Segur que en algun moment us heu trobat que els vostres fills donen per segur que poden disposar de vosaltres en qualsevol moment, Oi??? Dons es això justament el que heu d’evitar. Han d’aprendre que quan tu estàs ocupada fent alguna cosa “teva” (no de la família), ells t’han de respectar.

El que seria bo es que trobessis una afició (restauració de mobles, pintura, estudiar, etc. etc.) només teva, i si ells volen, deixa’ls que t’ajudin, et poden aportar idees o ajudar-te a fer coses, etc.

Cal que els teus fills et vegin com a persones amb aficions pròpies i no només com a mare (que també, però no únicament). Segur que això a la llarga farà que et respectin més, que et vegin com una “persona” diferent a la unitat familiar.

Explicació :
S’ha intentat obrir els ulls a les mares joves que pensen que dedicant-se als fills ja en tenen prou. Es una manera d’evitar els sentiment d’inutilitat que més endavant aquestes mares van agafant, sobretot quan els seus fills marxen de casa.