Web de psicologia on pots fer consultes totalment gratuïtes
i on hi pots trobar informació de tota mena.

10 de novembre 2007

L'ESTAT CONTROLA EL TEU PENSAMENT, HO SABIES?

Tal com explica Marvin Harris en el llibre "Introduccíón a la antropología general" l'Estat controla el teu pensament. Si, encara que tots pensem que no ens deixem manipular, i que ens adonem quan ens volen fer creure una cosa que no és certa, no tenim manera d’alliberar-nos d’aquest control que l’Estat té sobre nosaltres.

En les societats estatals, i davant les grans diferències de nivell econòmic que hi ha entre la població, l’Estat, ha de poder mantenir l’ordre i la llei, perquè encara que en última instància està preparat per intervenir per la força, el pes principal del dia a dia el fa a través d’institucions que tracten de confondre, distreure o desmoralitzar als provocadors :

- Les institucions màgiques-religioses a través dels seus rituals o creences manipulen a la població (per exemple els asteques, els seus sacerdots creien que els deus s’havien d’alimentar amb sang humana i treien els cors dels presoners de guerra, etc.). Per transmetre aquests missatges els Estats inverteixen una gran part de la seva riquesa nacional en arquitectures monumentals (les piràmides d’Egipte, les catedrals gòtiques, etc.) cosa que fa que l’individu es senti impotent i insignificant. Els grans edificis públics demostren al ciutadà la inutilitat del seu descontent i la invencibilitat dels que governen.

- Una altra de les eines per aconseguir un alt grau de conformitat, és ja no tant espantar a la població (que també) sinó invitant-la a identificar-se amb la gent que ostenta el poder (els espectacles públics com les coronacions, lliurament de premis, desfilades militars, etc.) actuen contra els efectes alienants de la pobresa i l’explotació.

- La premsa, les pel·lícules, els mitjans de comunicació en general, donen poderoses eines de control del pensament, manipulen la consciència (filtrat subtil de noticies, programes d’entreteniment, etc.)

- La més poderosa eina de control, però, és l’educació general obligatòria. Aquesta és un modern mitja de control del pensament. Mentre s’obliga a estar a les escoles fins a una edat determinada, mestres i escoles manipulen a les generacions, formant-les, però al mateix temps inculcant el que interessa, (un exemple és l’explicació, encara ara, que es fa del viatge de Colom a Amèrica, se’l mostra com un heroi, valent expedició que va portar la “civilització” a les Amèriques). Aquesta perspectiva ajuda a eliminar el problema dels drets i el benestar dels natius americans. Amaga i passa de llarg el fet que el viatge de Colom va ser una catàstrofe pels pobles que ja hi eren.

Amb aquestes eines l’Estat ha de procurar que s’acceptin les desigualtats socials i econòmiques extremes : Procura ensenyar als pobres que es culpabil·litzin pel fet de ser pobres i se’ls ensenya a dirigir el seu ressentiment cap a ells mateixos o contra els pobres iguals com ells, així l’Estat queda lliure de culpa al mateix temps que provocar la competició entre ells.

Si encara creieu que no us controlen el pensament, només cal que us dediqueu a mirar diferents televisions per veure que en cada una d’elles s’explica el que es vol. I si encara penseu que ja ho feu i que procureu mirar diferents punts de vista per no quedar-vos només en un, tampoc us salveu, perquè el filtrat de les noticies es per a tots igual: si una noticia no la volen fer pública, no ho fan.

Bibliografia : Introducción a la Antropología General – Marvin Harris

4 comentaris:

garmir ha dit...

Hola:
Quin article més interessant.

Unknown ha dit...

Que l'ensenyament a les escoles pot ser tendenciós, és clar; que avui dia ho sigui,... esperem que no i menys amb consentiment dels mestres!

Unknown ha dit...

L'educació pot ser la ruïna o la salvació de la humanitat. Ha d'estar en mans de la ciència, no del govern.

Per altra banda, en Colom era un gran mariner. El que varen fer altres després d'ell és una altra història.

Pilarll ha dit...

Marc completament d'acord. Aquí, Colom només es fa servir com un exemple, i no se l'està climinalitzant a ell com a persona, sino a tota la situació posterior.