Web de psicologia on pots fer consultes totalment gratuïtes
i on hi pots trobar informació de tota mena.

20 de novembre 2007

VELLETA DEL MEU COR !!!!!

Quan cada vegada hi ha més separacions i divorcis, comença a ser sorprenent que una parella aguanti 20 anys de casats. Però ens podriem preguntar, ara per ara, per què encara hi ha un gran nombre de parelles d'avis que s'estimen i continuen casats?.


Ràpidament podriem atribuir-ho a que ara tenim menys paciencia, i que potser el fet que les dues parts de la parella tingui independència econòmica, fa que quan apareixen els problemes decidim separar-nos més ràpidament. Si, molt provable que deu ser això, però les persones grans, que en la seva majoria han superat aquesta època, han arribat a una relació on l'amor s'ha convertit en un amor silenciós, callat, el que n'hi diuen l'amor madur" i si els hi preguntes et diuen que estan contents d'haver superat aquella fase de "crisi".

En primer lloc seria hora que intentéssim trencar amb alguns dels esterotips que tenim equivocats de la vellesa: es dona per suposat que la vellesa comporta malaltia, incapacitat i deteriorament intel.lectual, es creu també que la majoria de persones grans ja no tenen interès ni capacitat per les relacions sexuals, que la majoria de persones grans son infelices, etc. etc. Segons les dades de que es disposen actualment, un 70% de persones grans de 65 anys informen que tenen "molt bona o bona salut".

Per tant si superem aquesta visió de les persones grans com si fossin "inútils", ens adonarem que podriem aprendre molt d'elles pel que fa a les relacions de parella perquè encara que n'hi ha que van haver d'aguantar obligats per l'època, d'altres ara que són grans gaudeixen d'una relació de "companyia" que segur que molts voldríem tenir a la seva edat.

He trobat un poema, escrit en català antic, que m'ha agradat molt per acompanyar a aquest post. El podeu trobar tot complert en el bloc Vent de Garbí

¿Que no t'estimo, 'm dius,
com avans t'estimava?
Velleta del meu cor,
¡si'm llegissis á l'ànima!

T'estimo més i més
cad'any que arriba y passa,
y el que vé, si som vius,
molt més haig d'estimarte.

Corresponen a les dues primeres estrofes d'un poema de VIDAMOR d'en JOSEP BURGAS (Mayet)

Fotografia : Esmas.com

1 comentari:

Unknown ha dit...

No sé si és culpa de manca de paciència, d'acumulació d'estrès, de tenir-ho tot més fàcil que abans,... no ho sé, del que estic segura és que les persones que arriben a grans estimant-se, s'estimen molt