SABER LLEGIR I ESCRIURE ÉS MÉS IMPORTANT DEL QUE SEMBLA

Moltes vegades ens hem preguntat perquè serveixen els ensenyaments que aprenem. És tant important saber llegir o escriure, ara que cada vegada la tecnologia avança més i aviat podran llegir el nostre pensament sense haver de parlar?

Si no sabéssim ni llegir ni escriure, tindríem pensament? Segons un estudi sobre les capacitats intel.lectuals de les persones analfabetes realitzat per Luria i els seus col.laboradors, referent a la classificació i categorització d'objectes es van trobar entre d'altres proves que els subjectes analfabets eren incapaços de posar dintre de la mateixa categoria a 3 objectes diferents (per exemple, una forquilla, una cullera, i un ganivet, dintre la categoria coberts), és a dir que el raonament de la persona analfabeta està lligat a un context situacional concret marcat per la seva experiència prèvia.

Per poder fer una classificació d'objectes cal l'abstracció del pensament, és a dir descontextualitzar l'objecte que es tingui davant (per exemple, si tens davant una forquilla, per poder classificar-la com un cobert primer l'has de separar mentalment del plat de macarrons on l'has trobat). Això no és un fet universal, és a dir que no tots els essers humans pel sol fet de ser-ho ja ho poden fer, sinó que es fruit de llargs anys d'estudi i pràctica intel.lectual, fruit de l'escolarització (el pensament de les societats orals, sense escriptura no posseeixen les mateixes característiques de descontextualització i abstracció).

Segons Luria la competència cognitiva que es posa de manifest en el pensament abstracte no es innat sinó que és el producte de llargues i dramàtiques actuacions.

Nota: Gràcies al post de la Psicòloga en pràctiques sobre "Victor el nen salvatge" m'he recordat d'aquestes dades.

Bibliografia : Lectura y conocimiento - Juan A. García Madruga