Web de psicologia on pots fer consultes totalment gratuïtes
i on hi pots trobar informació de tota mena.

13 de gener 2008

TENS POR A LA MORT?

La mort, un pas que tots hem de fer. Per què la volem ignorar?. Moltes vegades pensar-hi ens fa por. Exposarem aquí el que proposa el Dr. David D. Burns en el seu llibre "El manual de ejercicios de Sentirse Bien".

Nota : Aquesta explicació està enfocada per a les persones que estan en perfecte estat de salut però que tenen por a morir. Si en aquest moment pateixes una malaltia seria, millor que et posis a mans d'un professional.

El Dr. David D. Burns explica que donat que la mort representa l'última confrontació amb allò que és desconegut no és sorprenent que les persones que pateixen ansietat li tingui por. El que primer s'ha de fer és estudiar amb detall de què es té por, Hi ha 3 fases: Una primera fins que s'entra en l'estat inconscient, en la segona en el moment concret, és a dir en el moment just de la mort, i per últim el període de temps que segueix a la mort.

- Si el que et preocupa és la primera fase, llavors del que tens por és de la vida no de la mort. De que tens por? del dolor? llavors el que s'ha de treballar és aquesta por, no de la mort. Potser però, tens por de no poder realitzar tots els teus somnis? Doncs pensa que el que estàs patint és el teu perfeccionisme i no la por a la mort .

- Si el que et preocupa és la segona fase de la mort és a dir en el moment en que ens endinsem a un estat d'inconsciència, potser apareix la por a perdre el control sobre nosaltres mateixos, cal que pensis que cada dia ho fas quan et poses a dormir, per tant si això no et fa por, per què n'hauries de tenir en el moment de la mort?

- La tercera fase, en el període que segueix a la mort pròpiament dita, una de les pors podria ser, per exemple que et despertessis quan ja t'han enterrat. Doncs torna a pensar que aquesta preocupació ja no és de la mort, sinò que si et preocupa això ja tornes a estar viu.

El Dr. David D. Burns explica que una bona manera de controlar aquesta por a la mort és apuntant els nostres pensaments negatius en un diari "d'estats anímics" (en el mateix llibre hi ha un model), que consisteix a apuntar els pensament automàtics negatius (per exemple, quan em mori no podré gaudir de moltes coses que faig ara, per exemple jugar a tennis, etc.) i intenta trobar les respostes racionals ( doncs dir-se que ara en vida no tots els dies jugo a tennis i que tampoc no resulta tant dramàtic, etc.).

Per últim explica que inclús es pot pensar en la mort de forma positiva, i un dels exemples que posa es imaginar-se que després d'un accident d'avió que estàs completament destrossat t'és impossible morir. En aquest punt segur que fins i tot tindries ganes de morir-te.

Iniciem un tema al forum de Psico-ajuda per si voleu comentar alguna cosa.

Referència llibre : "Manual de ejercicios de sentirse bien" de Dr. David D. Burns. Editorial Paidós

3 comentaris:

Núria ha dit...

Penso que tenim por de la mort perquè per una banda es perd la vida i tot el que gaudim amb ella i perquè desconeixem què passa quan entres en aquest procés i només ens podem regir per especulacions.

Roger ha dit...

doncs trobo que millor llegeix-te aquest article i reflexiona si de debó les pors son per aixo que dius o si hauries de fer cas a les conclusions del científic en qüestió

Annitanit ha dit...

Veig que aquest fòrum és de fa molt de temps. Des del 2008! No sé com he anat a parar aquí. De ben petita, el que em preocupa no és la meva mort en sí, sinó la mort de les persones properes, que estimo. Em fa pànic pensar que no les veuré mai més, que arribat aquest punt tot s'acaba, que no t'hi pots comunicar de cap manera. Perquè per molt que diguin i per molts estudis que hagin fet de que hi ha alguna cosa més, ningú n'ha tornat ni ha explicat mai què hi passa. I últimament, quan penso amb la meva àvia que ja és gran se m'entel·len els ulls i no puc controlar aquest sentiment de tristesa que em corromp per dins. Algú em podria ajudar? Com podria fer, perrquè no m'afectés tant, per pensar de forma més racional? És que m'és molt complicat, molt difícil i m'ho passo MOLT malament! Va a èpoques, però quan hi penso... buf! no sé com explicar el que sento! Us agraïria molt que em donessiu una resposta. Tot i que ja sé que el fòrum és obert des de fa molt temps!