Web de psicologia on pots fer consultes totalment gratuïtes
i on hi pots trobar informació de tota mena.

01 de gener 2008

TENS PARELLA, CREUS QUE ÉS LA MILLOR PER A TU?

Quants cops t'has plantejat si la teva parella és la correcta o no? Estàs amb aquesta parella i potser deixes passar l'oportunitat de conèixer la que si seria la teva parella perfecta?

Escollir correctament és important , quan ens fixem amb algú responem a un estímul d'atracció: en un inici físic, però després es va creant un vincle més fort. Però per poder ser conscients que estem escollint correctament, la nostra autoestima no ha d'estar per terra, hem de conèixer els nostres límits i per tant gaudir de llibertat per decidir. Aquest vincle serà més sa i madur quan la relació que mantinguem amb nosaltres mateixos sigui bona.

Hi ha persones amb més predisposició a equivocar-se i a caure en una dependència de parella insana. En general aquestes persones responen a un perfil concret: fallen en el seu reconeixement personal, no saben el que volen, pensen o senten. A l'hora d'establir comparacions sempre es qualifiquen a elles mateixes de manera negativa i no es valoren gens.

Per tant, per saber si esteu amb la parella correcta el que primer heu de fer és descobrir si patiu aquest baix nivell d'autoestima. Això no és fàcil, us poso alguns símptomes, i vosaltres mateixos ja veureu si esteu en una situació "delicada" :

- Baix nivell de seguretat personal. Per seguretat ens referim a la persona que reconeix les debilitats que té (no que les nega).
- Alt nivell de por davant el desenvolupament personal de la individualitat = intentem amagar com som, per por als retrets (fins i tot per por als retrets de la teva pròpia parella).
- Baixa tolerància a la frustració, no volem assumir riscos = Volem evitar el dolor de fallar al fer alguna cosa (pot ser que deixem que ho faci la parella per por de nosaltres mateixos).
- Interiorització rígida de valors i gran sentiment de culpa = Es consideren uns principis com inamovibles, que no es poden qüestionar.
- Baixa autonomia personal i per tant s'imiten models de referència (pare, o mare) i es creu en mites del que ha de ser una parella.

El mite de que "la parella ha de ser la teva mitja taronja" ha de desaparèixer donat que ens porta a pensar que som una meitat a la recerca de l'altra meitat que ens complementa. Això no és del tot cert, som unitats senceres que han de responsabilitzar-se de la seva pròpia felicitat.

Font : Consumer.es

2 comentaris:

Roger Seró ha dit...

q guapo l'enigma de la raqueta i la pilota, l'he hagut de fer a mà per a veure-ho clar.

salutacions

Unknown ha dit...

Un tema delicat, però alhora interessant.
Feliç 2008!