Web de psicologia on pots fer consultes totalment gratuïtes
i on hi pots trobar informació de tota mena.

06 de març 2008

ESTÀS AMB MOLTA GENT PERÒ ET SENTS SOL

Algun cop t'has sentit sol? No tens cap amic per poder parlar? Sol al mig de molta gent?

Hi ha dos tipus diferents de soledat, la que pots sentir quan no tens ningú, que per causes que poden ser puntuals t'han fet allunyar de la teva gent i de cop et trobes que no tens ningú amb qui compartir el que sents. Aquesta soledat pot aparèixer, per exemple, després d'alguna mort d'un esser estimat, o per un canvi de residència, etc.
I l'altra soledat és la que perceps quan estàs amb molta gent, No t'ha passat mai que estàs en un ambient i et sents tremendament sol? encara que tinguis molta gent al teu voltant i que siguis molt parlador, no tens ningú a qui confiar els teus sentiments. És una sensació de tristor i incomprensió que costa de superar. No ho pots comentar amb ningú perquè justament no tens ningú amb qui fer-ho.

Cada cop hi ha més gent que l'experimenta, el ritme que vivim, aquesta societat tant exigent, tot sembla que t'obligui a estar "en perfectes condicions", no se'ns permet exterioritzar les nostres febleses. Justament és això el que procurem amagar, ens volem amagar de nosaltres mateixos.

Si us sentiu identificats amb aquesta sensació, tant en una com en l'altra, us recomano el programa de Catalunya Radio "L'Ofici de Viure" que parlaven de la soledat (el podeu escoltar per Internet), t'ajuda a prendre'n consciència, i a acceptar-la.

Un cop ho fem, podrem posar-hi remei.: la soledat hi és, però l'important es que hi ha d'esser, hem de buscar aquesta soledat per aprendre com som nosaltres mateixos i què ens fa falta. Si no ens analitzem no sabrem què donar als altres. És important que assumim que encara que tinguem amics que ens facin costat sempre som una peça individual dintre d'una societat. És això el que hem de saber, i mai hem de perdre el nostre valor individual.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi em passa el segon cas. Quan estic amb bastanta gent pero em sento "sola" dins el grup. Aixo em passa amb la colla del meu xicot. Tenen la costum de anar cadascú per la seva banda i prenen moltes drogues, cosa que jo no faig. Parlo poc amb ells/elles pq no m'acaben de caure bé del tot i suposo que l'actitud del meu xicot quan estem amb ells hi ajuda força: quan estem sols es una persona, quan estem amb la seva colla es converteix en un "gilipolles" i a part de fer ruqueries tota l'stona em deixa sola. Es a dir, no em parla durant aquella estona. I jo clar, x dins em sento com a molt marginada i s'em nota a la cara... em supera!

Pilarll ha dit...

Si, és això, estàs en mig de la gent però no t'hi sents acompanyada.
De totes maneres, si estàs amb el teu xicot en principi no t'hauria de passar. Potser en podries parlar amb ell i intentar trobar-hi una solució.
Si vols alguna cosa més pots fer una consulta privada o participar en el fòrum.

Pilarll

Núria ha dit...

M'imagino que a tots ens ha passat alguna vegada. El que ha de ser preocupant és trobar-s'hi sovint.