COMPORTAMENT A TAULA

Cas:
En Francesc i l'Amanda tenen dos fills en David i l'Adrià. Quan estan sopant a casa es passen tota l'estona aixecant-se de la taula i corrent amunt i avall pel menjador, cridant i empenyent les cadires o jugant. Quan els renyen en David i l'Adrià no fan cas i continuen fent el que volen.

Els pares sense saber com aturar això es posen en contacte amb un professional perquè els ajudin a trobar com controlar-ho.

Possible solució:
Si algú se sent identificat amb aquest problema, si li passa el mateix amb els seus fills, amb els seus alumnes etc. podeu intentar fer el que us proposaré. De totes maneres tingueu en compte que hi ha mols sistemes.

El primer que heu de fer es observar els vostres fills i mirar el temps màxim que s'estan quiets a l'hora de sopar. De moment segur que es molt curt. No patiu, mica en mica anirem aconseguint que sigui més llarg.

Llavors partint d'aquest temps (imaginem que es mig minut), quan comenceu a fer servir el mètode heu de fer el següent: cada vegada que el nen aconsegueixi estar-se aquest mig minut (o el temps que hàgiu marcat) quiet assegut a taula, el podeu deixar que s'aixequi. Mica en mica quan els nens s'adonin que han d'estar aquest mig minut quiets per tenir el permís d'aixecar-se, haureu d'anar ampliant l'interval.

Es molt important que s'expliqui als nens i que juntament amb ells, els pares estableixin un sistema d'anotacions (una pissarra, per exemple) apuntant amb una ratlla cada vegada que el nen s'aixequi, fer-ho de manera que quedi reflectit si es compleix i si no es compleix, així tots els de casa se n'adonen que s'ha aixecat (i el nen principalment).

Això es pot anar combinant amb unes penalitzacions (poden ser diverses) per si no compleix amb el que s'estableix (de totes formes no s'ha d'abusar d'aquestes penalitzacions).

També es podria utilitzar el "joc de portar-se be" que consistiria a que els dos germans juguessin a veure qui d'ells s'aixeca menys vegades

Explicació:
Utilitzem aquí un reforçament diferencial de tasses baixes que consisteix a reforçar al subjecte a mantenir una tassa de conducta més baixa de la observada en línia base. aixó es fa servir per reduir certs comportament pero no eliminarlos, de moment.

Es combina amb la utilització d'estimuls discriminatius que es poden acordar conjuntament amb els nens. I juntament proposem utilitzar el "cost de resposta" que consisteix a que el nen pagui d'una manera simbolica amb alguna recompensa de que disposi.