LES TERMITES COM A SOCIETAT

La sociabilitat com a capacitat natural dels individus no és només característica pròpia dels humans. Hi ha agrupacions d'espècies animals que se les considera com una societat pels vincles de cooperació que s'estableix entre els individus. Constitueixen un sistema complex de relacions amb un objectiu determinat.

Un d'aquests exemples són les termites on la funció dels individus està determinada pel rol que ocupen en la comunitat. Viuen en una societat o colonia on tots són descendents de la parella fundadora (el rei i la reina) que es monògama, i tots cooperen en la cria dels menors (alguns no es reprodueixen directament però passen els seus gens a les següents generacions criant els seus germans i germanes) i on comparteixen els recursos. Tenen una estructura de castes i cada una d'aquestes té unes tasques diferents, segons siguin termites obreres, soldats o reproductores. Es crea un ordre de dominació dintre d'una estructura social dinàmica, és a dir que és formen o es separen en funció de la disponibilitat de recursos).

Cal diferenciar,però, la sociabilitat humana de l'animal, aquesta segona basa la seva existència unicament i exclusiva en la necessitat de subsistència. La sociabilitat humana descansa també en part, en la subsistència però té la possibilitat de crear trames més complexes de significat, els individus tenen la possibilitat de prendre decisions: Quan les termites estan amenaçades es defensen com poden a través dels individus soldats encara que sàpiguen que acabaran morint totes. La societat humana abans d'enfrontar-se poden decidir si lluitar o no, es a dir l'impuls que la mou es ètic, cultural, no biològic com les termites.

La cultura com a conjunt de formes de vida i d'expressió, com a magatzem que dona la possibilitat de crear, imaginar, etc., es intrinsecament humana donat que els humans amb la seva capaacitat d'autoconsciència, necessiten donar significat a allò que fan.

Bibliografia :"Ecologia del comportamiento" - Uned
Font : Sociologia i Antropologia