EXPERIMENT DE LA PRESÓ D'STANFORD

El Dr. Zimbardo va fer un experiment per observar la influència dels rols en el comportament de les persones i veure els efectes psicològics que provoca la vida a la presó.

Per portar a terme aquest experiment es va construir una presó en el mateix edifici de la Universitat i si va posar d'entre un grup d'estudiants a 9 voluntaris per fer el paper de presoners i 9 més per fer el rol de guàrdies, van ser escollits de forma totalment aleatòria (n'hi havien d'altres en reserva. En total se'n van escollir 24). Cal dir que tant els presos com els guàrdies pensaven que els altres eren autèntics. La intenció era que tots els voluntaris adquirissin el rol que els havia tocat.

Encara que és un experiment de 1971, l'impacte inesperat que va provocar va ser tant gran que encara ara se'n parla, fins i tot es va fer una pel·lícula. Estava previst que duraria 2 setmanes, però es va haver d'interrompre al cap de sis dies pels efectes psicològics que van patir els participants.

L'experiment es va iniciar com en una situació real: La policia va detenir als estudiants com a sospitosos, els hi va llegir els seus drets i els hi va prendre declaració. Més tard se'ls van emportar cap a la presó on els va rebre el responsable de la presó amb un discurs destacant la nova condició de reclusos i la submissió que haurien de tenir com a tals, és a dir que es va iniciar un procés de degradació per humiliar als presoners. El que es pretenia era que aquests voluntaris sentissin el mateix que els presos de veritat.

La qüestió va està que un cop dintre els voluntaris van adquirir tant ràpidament el rol de reclusos que, fins i tot quan se'ls hi va donar l'uniforme molts d'ells van canviar el seu comportament, van canviar la seva forma de caminar i de moure's. Se'ls hi va posar cadenes perquè recordessin en tot moment que estaven a la presó i que no podien escapar.

Per l'altra costat els voluntaris que havien de fer de guàrdies no van rebre cap formació específica només se'ls hi va explicar els riscos que corrien davant de suposats presos reals. També portaven uniformes, i al igual que els voluntaris que feien de presos, de seguida es van adaptar al nou paper adquirint una suposada superioritat, fins hi tot amb comportament de menyspreu cap als presoners.

Al cap de sis dies es va entrevistar als presoners, els quals van demostrar que havien assumit completament el seu rol de reclusos amb una total submissió i conformitat, quan s'identificaven ho feien amb el número, no amb el seu nom, havien assumit que només podrien sortir de la presó amb un advocat. Es comportaven de forma `patològica". Per parts dels guàrdies també van haver-hi comportaments de sadisme, d'abús d'autoritat, inclús els "bons" es sentien impotents per intervenir en les situacions violentes, però així i tot cap d'ells va dimitir mentre es feia l'estudi.

Veient aquests canvis psicològics que estaven patint els participants es va decidir suspendre l'experiment donat que s'estava arribant a situacions extremes. Al cap de 2 mesos alguns dels reclusos quan se'ls hi preguntava sobre la situació viscuda, explicaven que havien perdut la seva identitat i que allò, per ells, va ser una presó real. D'altres molt temps més tard encara patien els efectes de l'experiment.

Com a conclusió, es pot dir que hi ha un influència dels rols en el comportament, i a més a més la qüestió importantíssima que les presons deshumanitzen a les persones, convertint-les en objectes i inculcant-los sentiments de desesperació. I pel que fa als guàrdies es va veure que persones corrents poden transformar-se fàcilment del bon Dr. Jekyll al malvat Mr. Hyde.

Podeu llegir tot l'experiment : El Experimento de la Carcel de Stanford
I veure el Video : Video de la presó de Shanford

Temes relacionats : Estàs segur que tu no ho faries?

En el fòrum de Psico-ajuda s'ha obert un tema per si voleu opinar sobre si aquests tipus d'experiments son ètics, o si el fi justifica els mitjans.